El mostratge (*mostreig és un castellanisme[1][2][3]) és el primer procés de digitalització que pateix un senyal. És una operació que consisteix a obtenir mostres espaiades en temps o en espai d'un senyal analògic; els senyals analògics més habituals en sistemes de comunicació són les imatges, vídeo i àudio. El procés de mostratge serveix per fer més fàcils els càlculs de quantificació i codificació. S'ha de garantir que el mostratge sigui segur i fiable, ja que si existeixen errors en el mostratge derivarà a una mala reconstrucció del senyal. Existeixen dos tipus de mostratge: el mostratge temporal (utilitzat en processat per senyals d'àudio i vídeo) i el mostratge espacial (utilitzat en processament d'imatges).